TIBIDABO -VALLROMANES A PEU. LA CRÒNICA.


Ahir a les 6:00 del matí la pluja va voler posar-nos a prova i comprovar fins a quin punt érem agosarats i malgrat l’aiguat d’aquelles hores encara noctures, a dos quarts de set del matí 32 caminaires ja restàvem asseguts a l’autocar esperant que iniciès la marxa cap al Tibidabo.

Amb els vidres entelats vam arribar a tres quarts de vuit a pocs metres del cim del Barcelonès i tot xino-xano vam acostar-nos fins al mirador on vam fer-nos la foto i quan tocàven les vuit del matí, vam començar a caminar cap a Vallromanes.

Tibidabo Vallromanes 061 (640x480)

 

 

Desprès d’una primera hora on encara queia un xim-xim, vam passar pel Turó de Magarola i va deixar de ploure, però per acostar-nos al pont que creua per sobre la carretera de Cerdanyola, vam haver de baixar per un xaragall ple d’aigua i roques relliscoses, algun cul a terra i poca cosa més.

A partir d’aquí, pista còmoda i bon ritme fins a Can Catà on arribàvem a les 10 en punt i on ens esperaven el Vicenç i en Josep amb els bunyols, la fruita i la beguda, l’any vinent, mirarem d’afegir-hi cafè.

Tibidabo Vallromanes 065 (640x480)

 

Desprès de refer-nos del primer esforç, van enfilar cap a la serra de Na Joana, des d’on si el dia haguès sigut clar, haguèssim guaitat l’origen, el Tibidabo i el destí, el castell de Sant Miquel. Des de la serra de Na Joana, ja vam baixar cap al coll de Montcada i desprès de creaur la N-150 va arribar una de les sorpreses agradables del dia, el Turó de Montcada, un gran desconegut, que el veiem sempre des de la carretera, l’autopista o el tren, però que molts, mai l’havien trepitjat.

Faltàven poc minuts per les dotze quan creuàven els carrers de Montcada i arribàvem al riu Besòs. Aquí una altra sorpresa, doncs incomprensiblement no hi ha cap accés al camí del Besòs, des del pont de Montcada i l’accès més proper, és gairebé un quilòmetre avall, per tant, vam fer salt de tanca i descens per rampa mulladissa. Ajudar-nos i arrepenjar-nos uns als altres vam superar els obstacles sense gaire dificultat.

Tibidabo Vallromanes 069 (640x480)

 

Següent repte, superar 5 quilòmetres de camí paral.lel al riu. Una hora de camí que alguns ja se’ns començava a fer una mica pesada. Arribant al torrent de Can Sunyer la gent començava a reclamar l’avituallament i com si fòssim monitors d’esplai, ànimavem als soferts caminaires dient-los que nomès restàven 2 quilòmetres per la cerveseta, les olives i les patates. En realitat, eren gairebé 3 quilòmetres els que faltàven per Can Bernades, on hi havia el segon avitualament. Un altre any, aquest segon avituallament, l’ubicarem en el parc de Can Sunyer, un quilòmetre abans.

A Can Bernades vam tenir sis baixes. Ja en tenien prou!!! La resta havien de refer forces. Feia sis hores que caminàvem i vam començar amb capelina i ara la majoria ja anàvem amb samarreta curta.

Només quedàven uns 5 quilòmetres per Vallromanes, però ara cada passa costava més que l’anterior.  Cadascú al seu pas va arribar al Coll de Can Corbera i ara si ja ho teníem, nomès ens quedava l’última baixada fins al poble, la majoria vam anar per corriol fent una mica de marrada i la resta per la pista.

Eren les quatre de la tarda quan els darrers arribàvem a la cantonada de la riera amb l’avinguda Can Galvany, inici i final de la Tibidabo – Vallromanes.

Cansats però molt satisfets, ja tenim en ment la Trinxacames que farem l’1 de maig i el 2 de juliol la Vallromanes – Montserrat.