LA CAMINADA DE LES 10 FONTS – L’ITINERARI


LA CAMINADA DE LES 10 FONTS.

MARTORELLES-VALLROMANES

L’ITINERARI.

 

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça Josep Anselm Clavé de Martorelles. Baixem pel carrer Canigó que és un camí de terra.

0,100Qm. 0,100Qm. Deixem la pista i davant nostre, un corriol baixa fins la Font de Can Roda.

0,080Qm. 0,180Qm. Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.

Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.

Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.

Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa i feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

Ara reculem una mica i tornem a la pista principal pel corriol que ens queda a la dreta.

 

0,040Qm. 0,220Qm. Girem a la dreta per la pista.

0,200 Qm. 0,420Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en sobtada pujada al principi. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.

0,300Qm.  0,720Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.

0,350Qm. 1,070Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.

0,100Qm. 1,170Qm. Girem a la dreta pel carrer del Lledoner que té una forta pujada.

0,080Qm. 1,250Qm. Plaça de l’Esglèsia de Santa María de Martorelles.

 El Lledoner. S’estima que aquest arbre té més de 800 anys. Degut a la seva edat i a les seves característiques, doncs el tronc està buit i només té mitja escorça, fet que no li impedeix està viu, és un arbre molt estimat pels seus veïns i fa pocs anys va ser arbre d’interés local.

Tradicionalment, a aquesta espécie també se la conegut com l’arbre de les forques.

En aquest sentit, s’ha utilitzat per fe reines agrícolas, pales de ventar, jous, mànecs, forques… És fácil trobar-lo a prop de les masies perquè les seves branques també servien d’aliment pel bestiar i de la seva fusta s’en feia llenya i carbó.

Ara baixem pel carrer del Rector.

0,030Qm. 1,280Qm. Girem al’esquerra per un passatge i uns metres més endavant girem a la dreta pel carrer de la Sagrera.

0,0150Qm. 1,430Qm. A la dreta trobem un camí tancat amb una cadena, per evitar el pas de vehicles. Nosaltres hi passem i unes passes més enllà arribem a la font de Can Riulas.

Font de Can Riulas, de Baix o del Viver. Sempre raja.  Malgrat el seu actual deixat i força degradat, hem de tenir en compte que fins que no va arribar l’aigua canalitzada a les cases, aquesta era la font principal del poble i la gent baixava a buscar-hi aigua amb càntirs i gerros.

Ara reculem una mica i pugem pel carrer de la Baixada de la Font fins arribar a la plaça Joan Matons.

0,100Qm. 1,530Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Font del Ca.

0,650Qm.  2,180Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista, tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.

0,250Qm.  2,430Qm. Arribem a la Font Sunyera.

Font Sunyera. Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig  a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.

L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.

0,080Qm.  2,510Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.

0,450Qm.  2,960Qm. Arribem a la Font del Ca.

 

Font del Ca o Sant Domènec. Raja en époques húmides.  La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domenec.

En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Doménec al costat de la masia de Can Carrancà.

Ara la font no té boc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.

També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

 

Ara seguim pel camí de l’esquerra, quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.

 

0,650Qm.  3,610Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm.  3,710Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,200Qm.  3,910Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.

Font de la Teula.   Normalment goteja.  Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.

En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula i en époques de molt fred aquesta aigua es converteix en caramells.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

 

Sortim del recinte de la font  i ara contínuem pel camí que marxa a mà dreta. De seguida es fa molt costerut i aixaragallat.

0,550Qm. 4,460Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta i uns metres més endavant som al collet de Castellruf. A l’esquerra un corriol s’enfila cap al poblat ibèric. Nosaltres contínuem per la pista que marxa recta, obviant la que baixa cap a la Font de la Mercé.

0,050Qm. 4,510Qm. A la dreta trobem el Dolmen de Castellruf.

 

El Dolmen de Castellruf   Pertany al Neolític. És a dir uns 5000 anys A.C. És una cambra funeraria, tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien l funció de reclam d’un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.

Pel que fa al Neolític, va ser un periòde de la prehistòria de gran trascendència, en aquella época descobreixen els cicles de les plantes i aprenen a domesticar animals i això els permet establir-se en una zona i deixar de ser nómades.

Continuem per la pista.

0,100Qm. 4,610Qm. Girem a l’esquerra  per una pista, tot seguint les indicacions del GR-97-3.

0,080Qm. 4,690Qm. Girem a la dreta per un camí carreter.

0,350Qm. 5,040Qm. Sortim del corriol i topem amb una pista que ens creua. Girem a l’esquerra tot seguint el GR-97-3.

0,350Qm. 5,390Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra per un camí carreter.

Des de l’inici d’aquest camí tindrem una visió privilegiada del Castell de Sant Miquel i si el dia és molt clar, inclús guaitarem els Pirineus.

0,125Qm. 5,515Qm. A l’esquerra trobem el corriol que ens durà a la font del Llorer o de la Tereseta.

0,030Qm. 5,545Qm. Font del Llorer o de la Tereseta. El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A

A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

Sortim del corriol i seguim baixant pel camí carreter.

 

0,250Qm. 5,795Qm. Arribem a una torre eléctrica. Girem a l’esquerra, tot seguint un corriol que uns metres més avall es converteix en un torrent que desemboca a la Font de Can Gurri.

 

0,300Qm. 6,095Qm. Font de Can Gurri. . Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font mateixa. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sól.

Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

 

Continuem pel corriol que surt de davant la font i marxa direcció nord.

 

0,100Qm. 6,195Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra. Uns metres més endavant, també a l’esquerra, trobem un corriol entre bardisses poc definit que 50 metres més enllà, ens durà a la Fonteta de Can Gurri.

 

Fonteta de Can Gurri.  Sempre com a mínim goteja. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

Desfem el corriol i sortim novament a la pista. Girem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,495Qm. Arribem a un camí amb una cadena que marxa a la dreta i que ja ens portarà fins el Coll de Can Corbera.

0,100Qm. 6,595Qm. Trobem un corriol a la dreta, ens endinsem i a 25 metres en el marge esquerra trobem la Font de Can Barbeta.

 

Font de Can Barbeta. Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font i la boca de la mina. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí i posteriorment les seves aigues baixaven pel torrent d’en Nofre, fins a trobar el torrent d’en Gurri.

Per tant, és l’única font de Vallromanes que abocava les seves aigües als vessant de Santa María de Martorelles i les seves aigües arribaven al Besós, sense passar pel Mogent.

 

Sortim del corriol i continuem a la dreta pel camí principal.

0,500Qm. 7,095Qm. Coll de Can Corbera.  Seguim recte per la pista que baixa cap a Vallromanes, obviant el camí que marxa a la dreta paral.lel al mur d’una finca.

0,250Qm.7,345Qm. En un revolt, seguim baixant a la dreta, obviant la pista que marxa recta, direcció ponent.

0,850Qm.8,195Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un corriol que una cinquantena de metres més enllà ens durà fins la Font de Can Vilardell.

 

Font de Can Vilardell. Juntament amb la font del Coll del Porc d’Òrrius i la déu del Joncar de Santa Coloma de Gramenet, és una de les poques fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina que brolla de sota el mateix bassal que forma, en una mena de formigueig constant.

Al peu de la font hi ha dos magnífics exemplars de plàtan i pollancre, les brancades dels quals s’uneixen tamissant l’entrada de la llum en escaients contrastos.

Per sortir de la font, contínuem torrent avall.

0,050Qm. 8,295Qm. Arribem a un carrer asfaltat. Girem a la dreta.

0,100Qm. 8,395Qm. Seguim amunt, obviant el carrer que baixa a l’esquerra.

0,080Qm. 8,475Qm. Avinguda Can Corbera. Recte, direcció Vallromanes.

0,400Qm. 8,875Qm. Camp de golf. El creuem per una pista de terra.

0,150Qm. 9,025Qm. Girem a la dreta per l’avinguda del golf.

0,100Qm. 9,125Qm. COMPTE!!! Hem de creuar la  BP-5002 (Granollers-El Masnou) i enfilar la Rambla de Vallromanes.

0,650Qm. 9,775Qm. Plaça de l’Esglèsia. Punt final de la sortida d’avui.