Els TRINXES al TIROL

02/07/2015

Tirol01_furgo

La furgo carregada amb les 14 bicis + provisions ja roda en direcció a ALPBACH, al Tirol austríac. Els 2 Jordis, Gudàs i Estradé, són els llops de la carretera, mentrestant la resta esperant impacients les poquetes hores que queden per agafar l’avió que ens portarà fins a Munich.


VALLROMANES-BLANES en BTT

Juny20/06/2015- 6h10!! Sí sí, 6 hores i 10 minuts en fer els aprox. 77 km que separaven, en el recorregut d’enguany, la plaça de Vallromanes i el passeig de Blanes. No es tractava de cap cursa ni competició, sino de la ja consolidada i tradicional ruta que cada any connecta el Vallès Oriental amb la Selva. Des de fa quasi 10 anys que es va recuperar aquesta ruta, la qual és una de les més antigues del club, no s’havia marcat un temps tan ràpid. Quines van ser les causes?: Un grup compacte, regular i constant que sense imprimir una excessiva marxa permetia anar guanyant quilòmetres, un recorregut estudiat i optimitzat a l’inici i al final del mateix, mantenint el tram central invariable, sumat a cap incidencia tècnica ni d’orientació, va fer més gratificant el bany d’aquest any.

Des de l’inici, vam poder començar a divertir-nos fent el llarg corriol del scalextric d’Òrrius i connectant de manera molt rápida amb la pujada suau i molt agradable de tota la riera de Dosrius. Un cop allà, primer punt de avituallmanet líquid a la font del poble, unes primeres fotos amb uns “paparazzi” del tot simpàtics que provocaven els primer riures de la jornada. Sortint d’aquí, segon tram de gran qualitat i molt agradable per les pinedes/fagedes que ens portaria a la segona parada del dia, l’esmorzar al Pou de Glaç de Canyamars. –Gràcies Rambo per aquest primer tram!

Un cop esmorzats i veient els cronòmetres, els més optimistes començaven a veure que podiem trencar el crono, però les primeres rampes de Creu de Rupit, Collsacreu i les primeres vistes del Montnegre axafaven l’optimisme.

Ens endinsàvem al bell mig del Montnegre sense navegació i pràcticament guiats per l’oïda, passant pel pla dels Forcs, els maleïts 100 metres de Cal Paraire i la clàssica pista dels castanyers de les Obagues que acaba a Sant Martí del Montnegre. Parada obligada, rehidratació, i continuem guanyant quilòmetres per les alzines i el turó de Can Presses, la Font de la Brinxa i de nou parada, foto obligada al coll de Can Benet (aquest any sense màstil i multidireccions). D’allà, tram de tobogans d’Hortsavinyà, que posen fi amb la sempre blanca i última fita abans del descens fins a Tordera: l’Ermita de la Mare de Déu de l’Erola.

Just el migdia a Tordera i encara ens pensàvem que el temps s´havia aturat durant hores, però no, el caloret de la llera del riu que desemboca al destí ens confirmava que estàvem a tocar de les aigües del mar. Tot recte i directes sense la necessitat de pedalar per el sempre desagradable tram asfaltat i costarut, ens permetia entrar triunfants com “la gran boucle” al passeig Marina on divisàvem la figura de Sa Palomera.

Espectacular bany amb aigües fresques i cristalines ens deixaven a punt per un bon àpat amb la ja obligada paella marinera (bona gestió Mika!).

Riures, anècdotes, debats i bicicletes tancaven una llarga i fructuosa etapa que serà recordada per la majoria!!

 

imatges

blanes03_15

blanes02_15 blanes01_15

blanes04_15blanes05_15

blanes06_15

Ep, oblidem, la tornada…, buff…. sempre el mateix, poques ganes de pedalar, tren de la costa i tornada de tots colors cap a casa.

MR